El barri de la Barceloneta ha perdut part de la seva essència, de la seva qualitat de barri.
Aquell barri, que era com una petita família, tots es coneixien entre tots. Estava el mercat, el bar, el barri del somorrostro, i tothom formava una communitat. El carrer era casa de tothom, però alhora cadascú tenia casa seva, cadascú vivia en el seu quart de pis, en els seus 28m. Però aquestes cases tenien una conexió al carrer, que les feia més de tothom, més connectades entre elles: els balcons i terrats.
Espais màgics, intermedis, on cadascú era a casa seva però alhora era al carrer.

"El barraquisme més bonic del barri saps quin és? El dels terrats.
A dalt dels terrats es van fer tot de barrques. Els colomars es van convertir en barraques. I la gent vivia dalt dels terrats en barraques. Ara també es fan però són de luxe i li diuen àtic. Però abans eren de fusta i les feien del que podien, hi havia molts terrats amb barraques." (R.M., Testimonis d'un barri)

És difícil pensar que es pot viure en 28m quan tens una família nombrosa. Però en el moment en el que els límits de casa sobrepassen els quatre murs i s'allarguen fins al carrer, tot canvia.
Els espais intermedis, els terrats i balcons es converteixen en finestres connectades a l'exterior i creen vincles especials entre veïns. Els límits es difuminen.
aquests espais viuen moments màgics, moments de comunitat, de barri.

Una dona estenent la roba,
Una mare cridant al seu fill,
Un home prenent la fresca,
Dues senyores xerrant de balcó a balcó,

Una vida de carrer que sobrepassa els murs.

I la gent parla de balcó a balcó. Nosaltres encara tenim un cistell amb una corda per pujar lescoses, però quan venen els estrangers i veuen que tires el cistell per posar una barra de pa, els estrangers et miren amb una cara... això no passa enlloc més. La Barceloneta sempre ha sigut un barri diferent de tot." (M.Ab., Testimonis d'un barri)

"Llavors era com un poble. Llavors es coneixia tothom. Jo recordo que era petita i anava a passejar pel Passeig i tothom: "eh, no diguis adiós, no..." - i jo pensava: qui és aquesta? Però es que... m'entens? Era diferent. Ja no et parlo d'ara, perquè ara arribes a un moment que et fa fàstig. I encara vas pel món i et diuen: "vius a la Barceloneta? Ai qiuna gràcia!", abans deien: a la Barceloneta vius? Doncs no ho sembla!. Veus... he tingut els dos... ara ja és un luxe, i es paga per luxe, que no hi ha dret, perquè els que som de tota la vida d'aquí, què?" (D.M., Testimonis d'un barri)

Primera proposta:

Horts comunitaris als balcons i terrats

Hem creat un cercle dinamitzador que comença a una escola, concretament a l'hort de l'escola. Es tracta d'un procés intercultural i intergeneracional alhora, un barreja de tothom amb tothom on ningú queda exclós.
La primera llavor del projecte la planten els nens, són els impulsors del cercle. En el su hivernacle les cultiven i part de'aquestes llavors passen a la següent estació del cercle.

La llavor es trasllada a "l'hivernacle del taller", un espai considerat un hort comunitari on tothom qui vulgui pot treballar la terra i els cultius, un espai de trobada en comú i de compartir coneixements i experiències.

La llavor continua viatjant fins arribar als balcons i terrats dels veïns. Des de l'hivernacle del taller es convida als veïns a agafar llavors i continuar el cultiu a casa seva. Es potencia la creació de petits horts comunitaris que involucren a tot l'edifici i forcen les relacions entre ells.
Per ampliar la xarxa de relacions, es construeixen uns ponts entre eficidis que conecten els terrats.

Tot retorna al taller, un espai format per l'hivernacle del taller i l'espai polivalent. A l'hivernacle comença el procés i al taller finalitza. És un espai de reunió on s'organitzen dinars populars, tallers de cuina, i fins i tot es poden fer celebracions individuals. Qui vulgui hi pot anar i contribuir en el procés.
Aquest espai està pensat perquè s’utilitzi de manera pública i siguin els propis veïns que el vagin construïnt i utilitzant en funció de les necessitats. És un espai on la gent pot anar de manera individual a relaxar-se i llegir, o bé organitzar un dinar amb amics; però també és un espai on es desenvoluparien tallers de cuina o dinars populars impulsats pels veïns. En gairebé totes les activitats el menjar és un factor important i és l’eix que potencia aquest lligam de relacions.

El taller de la Barceloneta s'ubica al mercat de la Barceloneta, concretament a l'actuar local del caprabo. Però també es localitza als terrats dels edificis degut al procés obert i multiespacial.

>